Un estudi internacional liderat per investigadors del Grup de Recerca Translacional de Tumors Gastrointestinals Superiors del VHIO caracteritza genòmicament i clínicament els pacients amb adenocarcinoma ductal de pàncrees amb oligometàstasi pulmonar i conclou que es tracta d’un subgrup clínic amb millor pronòstic. El treball s’ha publicat a la revista ESMO Gastrointestinal Oncology.
L’adenocarcinoma ductal de pàncrees és un dels càncers més letals i s’estima que es convertirà en la segona causa de mort relacionada amb el càncer el 2040. La cirurgia amb quimioteràpia adjuvant és actualment l’única opció curativa. No obstant això, malgrat sotmetre’s a resecció, les recaigudes ocorren en aproximadament el 80% dels pacients després de cinc anys i més del 60% desenvolupa recurrències els 2 anys posteriors a la cirurgia.
“Entre els pacients que experimenten una recaiguda en un sol lloc del cos, el fetge és l’òrgan afectat amb més freqüència, seguit del peritoneu, pulmó, ganglis limfàtics i ossos entre d’altres” explica la Dra. Teresa Macarulla, cap del Grup de Recerca Translacional de Càncer Gastrointestinal Superior del VHIO i cap de la Unitat de Càncer Gastrointestinal Superior i Tumors endocrins de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora sènior de l’estudi.
“La recaiguda únicament al pulmó després de la resecció quirúrgica de l’adenocarcinoma ductal de pàncrees és poc freqüent” explica la Dra. Natalia Tissera, oncòloga mèdica, investigadora predoctoral del Grup de Recerca Translacional de Càncer Gastrointestinal Superior del VHIO i primera autora de l’estudi. “L’objectiu del nostre estudi era observar si la quantitat de metàstasis pulmonars i les mutacions ens podien ajudar a predir el pronòstic del pacient”.
L’oligometàstasi és un estadi menys agressiu que la metàstasi, caracteritzat per una menor càrrega tumoral i amb menys localitzacions.
L’estudi es va realitzar de forma retrospectiva analitzant les característiques clíniques i genòmiques de 39 pacients amb càncer de pàncrees amb oligometàstasi pulmonar en comparació dels que no presentaven oligometàstasi pulmonar.
Aquesta anàlisi mostra una incidència d’oligometàstasi pulmonar del 3,4% en pacients amb adenocarcinoma ductal pancreàtic després de la resecció quirúrgica. “Hem observat que aquests pacients representen un subgrup clínicament diferent amb millors taxes de supervivència general i de supervivència lliure de malaltia” afegeix la Dra. Tissera.
La mitjana de supervivència lliure de malaltia en pacients amb oligometàstasi pulmonar va ser de 23,2 mesos davant dels 10,7 mesos en aquells sense oligometàstasi. A més, els pacients amb oligometàstasi van tenir una mitjana de supervivència general més llarga (35,7 mesos) en comparació dels pacients que no la presentaven (26,2 mesos).
“Els dos grups compartien oncogens associats a càncer de pàncrees com KRAS, TP53, CDKN2A i SMAD4 de manera que seran necessaris més estudis per comprendre millor les oligometàstasis pulmonars en aquests pacients i plantejar noves estratègies de tractament” conclou el Dr. Tian Tian, líder preclínic del Grup de Recerca Translacional de Càncer Gastrointestinal Superior del VHIO i co-autor de l’estudi.
Referència
N.S. Tissera, M. Chiaravalli , A. Turpin, R. Luca , F. Castet, C. Fabregat-Franco, G. Castillo , D. López-Valbuena, G. Tortora, P. Hammel, J.M. O’Connor, J. Matito, A. Vivancos, T.V. Tian, T. Macarulla. Clinical and genomic characterization of pancreatic ductal adenocarcinoma patients with lung oligometastasis. ESMO GI. Vol 2, Dec. 2023.
https://doi.org/10.1016/j.esmogo.2023.08.010
