ESMO ha actualitzat les Directrius de pràctica clínica: els principals experts de l’àmbit estableixen recomanacions de consens per al diagnòstic, el tractament i el seguiment del càncer d’esòfag

MariaAlsina2
  • Publicades en la publicació insígnia de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO), Annals of Oncology, professionals de primera línia en aquest àmbit han elaborat un seguit de recomanacions essencials per al diagnòstic, el tractament i el seguiment del càncer d’esòfag.

 

  • Aquestes directrius, que ofereixen algoritmes per tractar tant la patologia locoregional com l’avançada o metastàtica, es basen en les dades científiques disponibles i l’opinió conjunta dels autors.

 

  • Es tracta d’unes recomanacions de consens, una eina fiable per orientar el procés de presa de decisions clíniques, aplegades per experts del camp, inclosa Maria Alsina del VHIO.

 

Publicades a Annals of Oncology com a article especial d’accés obert(1), les recomanacions de consens, recopilades per un grup multidisciplinari d’experts de primera línia en nom del Comitè de directrius de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica, aborden el diagnòstic clínic i patològic, l’estadiatge i l’avaluació de riscs, el tractament i el seguiment de pacients amb càncer d’esòfag que presenten patologia locoregional i avançada/metastàtica.

Segons les estimacions(2), el càncer d’esòfag ocupa el setè lloc en incidència a escala global, amb 604.000 casos nous diagnosticats el 2020. És la sisena causa de mortalitat per càncer més comuna, amb una xifra estimada de 544.000 morts el 2020. Amb un diagnòstic que arriba en general en una fase avançada, els pacients tenen un mal pronòstic i, malgrat els avenços en les estratègies de tractament específiques i combinatòries, continua sent un tipus de tumor difícil de tractar.

El càncer d’esòfag (CE) consta de dos subtipus principals: el carcinoma de cèl·lules escamoses d’esòfag (CEE) i l’adenocarcinoma d’esòfag (ACE). Mentre que el primer correspon a prop del 90 % de tots els casos del món, la incidència del segon està augmentant, especialment als països desenvolupats, cosa que inclou també l’adenocarcinoma de la unió gastroesofàgica (AEG), un subtipus de tumor específic amb característiques moleculars semblants.

 “Les dades recents indiquen que els casos d’adenocarcinoma d’esòfag estan augmentant, especialment en persones de menys de cinquanta anys que tendeixen a ser diagnosticades en fases més avançades. Hi ha una necessitat urgent de detectar abans la malaltia, optimitzar les estratègies de tractament actuals i fer arribar la promesa de la medicina de precisió a tots els pacients amb càncer d’esòfag”, comenta la coautora Maria Alsina, investigadora clínica del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO, dirigit per Teresa Macarulla.

Tenint en compte els factors de risc ben determinats del CE, inclosos l’elevat consum d’alcohol, el tabaquisme, el sobrepès, la dieta i la patologia de reflux gastroesofàgic, així com l’esòfag de Barrett, entre altres, els autors destaquen que l’avaluació multidisciplinària i la planificació abans del tractament han de tenir en compte l’estat nutricional, el pes i l’estat físic de cada pacient.

Als cinc capítols següents, els experts revisen els criteris de classificació actuals, les estratègies i els enfocaments de tractament i repassen breument els resultats aportats pels estudis clínics recents. Amb l’objectiu d’orientar la presa de decisions clíniques, els autors proporcionen recomanacions per al tractament òptim i la gestió multidisciplinària del CE extirpable precoç localment avançat i del CE avançat/metastàtic, tenint en compte en cada cas les característiques moleculars i patològiques clíniques dels diferents subgrups.

L’últim apartat, en què s’aborda el controvertit tema del control després d’un tractament amb èxit dels càncers d’esòfag i AEG, tracta del seguiment, les implicacions a llarg termini i la supervivència. Com es destaca en aquest capítol, la majoria dels supervivents de càncer d’esòfag tenen una recidiva de la malaltia en el termini de dos anys després del tractament local, tot i que s’ha constatat una recurrència potencialment tractable en pacients cinc anys després del tractament.

Les recomanacions dels autors sobre el seguiment defensen la importància d’una vigilància estreta per optimitzar el control dels símptomes, oferint suport psicosocial, així com a través de la possible detecció abans de la recurrència de la malaltia en el cas de supervivents de llarg termini.

Aquestes Directrius de pràctica clínica actualitzades de l’ESMO s’han desenvolupat a partir de les dades científiques disponibles més recents i l’opinió experta comuna dels coautors. Per accedir a aquest article especial, feu clic aquí.

 

###

Bibliografia:

  1. Obermannová, R.; Alsina, M.; Cervantes, A.; Leong, T.; Lordick, F.; Nilsson, M.; van Grieken, N. C. T.; Vogel, A.; Smyth, E. C.; en nom del Comitè de directrius de l’ESMO. Oesophageal cancer: ESMO Clinical Practice Guideline for diagnosis, treatment and follow-up†, Annals of Oncology (2022), doi: https://doi.org/10.1016/j.annonc.2022.07.003.

 

  1. Sung, H.; Ferlay, J.; Siegel, R. L.; Laversanne, M.; Soerjomataram, I.; Jemal, A.; Bray, F. Global Cancer Statistics 2020: GLOBOCAN Estimates of Incidence and Mortality Worldwide for 36 Cancers in 185 Countries. CA Cancer J Clin. Maig de 2021;71(3):209-249.

Related Posts