Els resultats de l’assaig clínic iPROMET demostren que mitjançant ressonància magnètica de cos sencer es pot monitoritzar millor la resposta a tractament dels pacients amb metàstasis òssies. Actualment els criteris d’avaluació estàndard no permeten avaluar la resposta d’aquest tipus de metàstasi.
Investigadors del Grup de Radiòmica, el Grup de Recerca Translacional del Càncer de Pròstata i el Grup de Recerca Clínica a Tumors Genitourinaris de la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron, han identificat nous biomarcadors de resposta a tractament sistèmic en pacients de càncer de pròstata amb metàstasis òssies gràcies a la Ressonància Nuclear Magnètica de difusió de cos sencer. Els resultats de l’estudi iPROMET han estat publicats a la revista European Urology.
Actualment per avaluar la resposta al tractament dels pacients s’utilitzen de forma estandarditzada a tot el món els criteris RECIST. L’ús d’aquests criteris s’associa a millors taxes de supervivència global en oncologia i han anat evolucionant a mesura que han entrat en joc noves estratègies terapèutiques. Tot i així, aquest criteri presenta limitacions. Permet mesurar el diàmetre màxim de fins a cinc tumors per pacient i fins a dos per òrgan i les metàstasis que es desplacen a l’esquelet no són mesurables per aquest criteri.
“Si un pacient té diverses metàstasis aquest criteri pot no ser crític per saber si el tumor està progressant o no” explica la Dra. Raquel Pérez-López, cap del Grup de Radiòmica del VHIO que ha coliderat aquest estudi. “No obstant això, entre els pacients de càncer de pròstata és comú que facin metàstasi únicament a l’os pel que ens quedem sense els criteris estàndard per avaluar la resposta al tractament”.
“Podem utilitzar criteris clínics com el dolor o fractures òssies o el nivell de PSA, un marcador tumoral a la sang. De nou, però, aquests criteris no sempre ens guien correctament. Així que, de nou, estem limitats a l’hora d’avaluar la resposta dels pacients i decidir si un pacient ha de seguir el mateix tractament o és millor canviar un altre fàrmac” afirma el Dr. Joaquin Mateo, oncòleg mèdic de l’Hospital Universitari Vall d ‘Hebron i cap del Grup de Recerca Traslacional en Càncer de Pròstata i colíder de l’article.
L’estudi iPROMET neix amb l’objectiu de quantificar de forma objectiva els canvis al Coeficient de difusió aparent (ADC en les sigles en anglès) que mesura la difusió de l’aigua als teixits i altres paràmetres quantificables a partir de les imatges de ressonància nuclear magnètica de cos sencer.
Els investigadors van identificar diversos marcadors que ajuden a entendre si el tumor respon. En concret, van veure que el balanç entre la densitat de cèl·lules tumorals i la quantitat de greix a l’os és un bon indicador de com està responent el tumor.
“Es tracta de pacients d’entre 50 i 80 anys i que, en molts casos, han rebut corticoides com a part del seu tractament, per tant tenen acumulacions de greix a l’esquelet. Aquest greix desapareix quan hi ha metàstasis òssies i augmenta la densitat de cèl·lules tumorals. En aquest estudi hem comprovat que en els pacients que responen al tractament, la densitat de cèl·lules malignes disminueix i torna a augmentar el percentatge de greix a l’os” explica la Dra. Raquel Pérez-López.
“És a dir, una major densitat cel·lular de metàstasi òssies juntament amb un baix percentatge de la fracció de greix, s’associen a un risc més gran de progressió de la malaltia” conclou.
Ressonància nuclear magnètica (RNM) de cos sencer d’un pacient de 62 anys amb càncer de pròstata i metàstasi a l’os, que està responent al tractament. A les imatges de la primera fila, s’observa com augmenta l’acúmul de greix normal a l’os mentre que, a les imatges de la segona fila, s’observa com disminueix la densitat de les cèl·lules tumorals.
L’estudi publicat a European Urology demostra a més que aquests biomarcadors units a l’anàlisi d’ADN tumoral circulant en sang per biòpsia líquida permeten quantificar la resposta i la progressió de les metàstasis òssies.
“Aquesta informació ens permetrà fer una predicció de la resposta dels pacients al tractament durant la malaltia de manera que puguem prendre les decisions clíniques adequades a cada moment” afirma el Dr. Joaquin Mateo. «Potser fa 15 anys això podia no ser important perquè no teníem tants tractaments diferents, però ara que comptem amb moltes alternatives, el fet de poder predir la resposta de forma ràpida i canviar d’estratègia o no pot suposar una gran diferència per als pacients» .
Aquest estudi ha comptat amb el suport de la Prostate Cancer Foundation (EUA), l’Institut de Salut Carles III i La Marató de TV3. Els laboratoris liderats pel Dr. Joaquin Mateo i la Dra. Raquel Pérez compten a més amb el suport de la Fundació CRIS contra el Càncer, l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), la Fundació FERO i la Fundació “la Caixa”
Referència
Alonso Garcia-Ruiz , Carlos Macarro , Francesca Zacchi, Rafael Morales, Francesco Grussu, Irene Casanova-Salas, Francesco Sanguedolce, Macarena Gonzalez, Pablo CrestaMorgado, Matias de Albert , Josep Garcia-Bennett , David Marmolejo, Jacques Planas, Sarai Roche , Richard Mast , Christina Zatse , Josep M Piulats, Bernardo Herrera-Imbroda , Lucas Regis , Laura Agundez , David Olmos, Nahum Calvo , Manuel Escobar , Joan Carles, Joaquin Mateo, Raquel Perez-Lopez. Whole-body Magnetic Resonance Imaging as a Treatment Response Biomarker in Castration-resistant Prostate Cancer with Bone Metastases: The iPROMET Clinical Trial. Eur Urol. 2024 Mar 14:S0302-2838(24)02133-X. https://doi.org/10.1016/j.eururo.2024.02.016
