El Dr. Francisco Martínez-Jiménez, cap del Grup d’Immunogenòmica Computacional del VHIO, ha rebut una de las beques Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca, ERC per les seves sigles en anglès per finançar el projecte tL-CHANCER.
Aquest projecte, dotat amb dos milions d’euros durant cinc anys, permetrà investigar en profunditat el paper de la hematopoesi clonal de limfòcits T en la immunitat antitumoral, amb l’objectiu de transformar la immunoteràpia del càncer i obrir noves vies terapèutiques.
Tot i els avenços és recents, la eficàcia de les immunoteràpies per tractar tumors sòlids continua essent limitada. Els limfòcits T, fonamentals per a la immunitat adaptativa, són actors clau en la immunoteràpia. Tot i la seva importància, encara no entenem en profunditat la seva capacitat per infiltrar-se en els tumors sòlids i activar respostes immunitàries robustes, tant en pacients sense tractament previ com en aquells que ja han rebut tractament. Aquesta falta de coneixement continua essent un repte important per a millorar la immunoteràpia contra el càncer i discernir quins pacients se’n beneficien d’aquests tractaments.
Què és la hematopoesi clonal de limfòcits T?
La hematopoesi clonal de limfòcits T (tL-CH) és un fenomen en què algunes cèl·lules mare de la medul·la òssia que produeixen limfòcits T adquireixen una mutació que els confereix un avantatge respecte d’altres limfòcits T i que, per això, generen un “clon” de limfòcits T que s’expandeix més que la resta.
La hipòtesi principal del projecte tL-CHANCER és que certes mutacions associades a la hematopoesi clonal de limfòcits T potencien l’activitat antitumoral i, per tant, podrien obrir noves vies per al desenvolupament d’immunoteràpies contra el càncer amb una major eficàcia. El primer objectiu de l’estudi és l’anàlisi i la caracterització sistemàtiques d’aquestes mutacions, per primera vegada, tant en pacients amb càncer com en donants sans. “Mitjançant la investigació sistemàtica d’aquestes poblacions de limfòcits T en pacients amb càncer, pretenem descobrir l’impacte d’aquestes mutacions en la funció antitumoral dels limfòcits T”, afirma el Dr. Francisco Martínez Jiménez.
Noves estratègies d’immunoteràpia
Encara més important és que algunes d’aquestes mutacions es poden modelitzar mitjançant eines d’edició genòmica per identificar aquelles que potencien l’activitat antitumoral de les immunoteràpies contra el càncer, desxifrant nous mecanismes de millora de les immunoteràpies basades en l’activació de limfòcits T. “Estudiant el que succeeix de manera natural en processos del nostre organisme, podem identificar noves vies d’optimització per a les immunoteràpies contra el càncer”, afirma el Dr. Martínez.
Per fer-ho, l’equip del Dr. Martínez combinarà genòmica a gran escala, tècniques analítiques computacionals avançades i eines capdavanteres d’edició genòmica, cosa que permetrà passar de la identificació i l’anàlisi en pacients reals amb càncer a la seva modelització en models murins per comprendre’n l’impacte funcional en la immunitat contra el càncer.
“L’estudi de les mutacions d’aquestes poblacions de limfòcits T i de la seva resposta als senyals derivats del tumor ens permetrà ampliar el nostre coneixement sobre l’evolució del càncer i obrir una nova via per desenvolupar estratègies terapèutiques que aprofitin aquestes alteracions per potenciar les immunoteràpies existents”, conclou el Dr. Martínez.
L’ERC selecciona 349 investigadors consolidats per rebre 728 milions d’euros en beques Consolidator
L’ERC ha seleccionat 349 investigadors en etapa intermèdia de la seva carrera per rebre les beques Consolidator d’enguany. Amb finançament del programa Horizon Europe de la UE, aquestes ajudes donaran suport a investigacions capdavanteres en universitats i centres de recerca de 25 estats membres de la UE i països associats.
Ekaterina Zaharieva, comissària europea de Startups, Recerca i Innovació, va declarar:
“Enhorabona a tots els investigadors per obtenir les beques de l’ERC. El pressupost rècord de 728 milions d’euros destinat a donar suport a aquests projectes científics demostra que la UE es pren molt seriosament fer del continent un lloc atractiu per als investigadors d’excel·lència”.
La presidenta de l’ERC, la professora Maria Leptin, va assenyalar: “Veure tot aquest talent amb idees revolucionàries, establert a Europa, és realment inspirador. Aquesta recerca valenta podria donar lloc a noves indústries, millorar vides i enfortir la posició global d’Europa. Aquesta ha estat una de les convocatòries de l’ERC més competitives fins ara, amb una demanda rècord i també molts projectes excel·lents sense finançament. És un recordatori més de com d’urgent és la necessitat d’incrementar la inversió de la UE en recerca de frontera”.
Els investigadors que han rebut la Consolidator Grant provenen de 44 nacionalitats diferents i treballen en universitats i centres de recerca de 25 països europeus. Un 38 % dels premiats són dones, una xifra que s’ha mantingut estable en els últims anys. L’ERC va rebre 3.121 sol·licituds per a aquesta convocatòria, fet que suposa un increment del 35 % respecte a la ronda anterior.
