Els resultats de l’assaig clínic fase 2 LITESPARK-015 demostren que el fàrmac belzutifan, un inhibidor del factor inductor d’hipòxia HIF-2α, presenta activitat antitumoral duradora en pacients amb paraganglioma avançat. Aquestes dades han donat suport a l’aprovació accelerada per part de la FDA pera a aquest grup de pacients.
Aquest tipus de tumor neuroendocrí acostuma a presentar un creixement lent, tot i això, un 55% dels pacients acaben desenvolupant metàstasis i el seu tractament és limitat.
La caracterització molecular d’aquests tumors ha permès identificar la proteïna HIF-2α com a un impulsor oncològic clau en la tumorogènesi i desenvolupament de metàstasi i per tant, una potencial diana terapèutica.
Aquest estudi, en el qual ha participat el Dr. Jaume Capdevila, oncòleg mèdic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Càncer Hepatobiliar, Pancreàtic i Tumors Endocrins del VHIO , s’ha presentat en el congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) que se celebra del 17 al 21 d’octubre en Berlin i es publica en paral·lel a la revista The New England Journal of Medicine.
L’assaig clínic internacional fase 2 LITESPARK-015 avalua l’eficàcia del fàrmac belzutifan en pacients amb paraganglioma no operable o metastàtic. Aquest fàrmac, un inhibidor del factor inductor d’hipòxia HIF-2α, va assolir una taxa de resposta objectiva del 26,4%, amb una durada mitjana de resposta superior als 20 mesos. Aquests resultats juntament amb un perfil de seguretat manejable donen suport a la seva aprovació per part de l’agència regulatòria nord-americana, la FDA, com a primera teràpia oral per a aquest grup de pacients.
El Dr. Camilo Jiménez de l’MD Anderson Cancer Center, a Texas (EUA) ha presentat avui els resultats de l’estudi al congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) que se celebra del 17 al 21 d’octubre a Berlín que s’han publicat en paral·lel a la revista The New England Journal of Medicine
Els feocromocitomes i paragangliomes són neoplàsies poc freqüents que s’originen a la medul·la suprarenal i als paraganglis simpàtics o parasimpàtics extra adrenals. La seva incidència és d’uns 6 casos per milió de persones a l’any i prop del 10% es diagnostiquen a la infància.
“Aproximadament el 25% dels pacients acaba desenvolupant metàstasi presentant una menor taxa de supervivència i un alt grau de morbiditat, a causa de la càrrega tumoral, la progressió de la malaltia i l’excessiva secreció de catecolamines, que pot provocar complicacions cardiovasculars i gastrointestinals. La supervivència cinc anys després del diagnòstic és aproximadament del 60%. Per això cal investigar per desenvolupar noves estratègies terapèutiques basades en biomarcadors moleculars” explica el Dr. Jaume Capdevila, oncòleg mèdic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Càncer Hepatobiliar, Pancreàtic i Tumors Endocrins i coautor de l’estudi.
Exemple de recerca translacional: del laboratori a la pràctica clínica
“Els tumors rars o poc freqüents representen diversos reptes en la investigació: dificultat d’accedir a mostres, identificar biomarcadors o models preclínics i, en molts casos, manca de finançament”, explica el Dr. Rodrigo Toledo, cap del Grup de Biomarcadors i Dinàmica Clonal del VHIO.
Gràcies a la col·laboració internacional a través de consorcis com l’European Network for Study of Adrenal Tumours (ENS@T) i l’A5 Alliance i al suport d’associacions de pacients o fundacions com la Paradifference Foundation i associacions de pacients (Pheo Para Alliance, Associació Pheipas), en els darrers anys la recerca en paraganglioma ha viscut un gran impuls.
“La caracterització genòmica exhaustiva ens ha permès identificar la proteïna HIF2α com un impulsor oncològic clau en la tumorogènesi i metàstasi dels paragangliomes. Sabem que existeixen més de 20 gens associats a aquest tumor destacant la presència d’alteracions al gen EPAS1, que codifica la proteïna HIF2α”.
A partir d’aquestes evidències genètiques i epidemiològiques, la comunitat científica dedicada als paragangliomes va reconèixer el potencial terapèutic d’inhibir HIF2α.
Més de la meitat dels pacients va aconseguir estabilitzar la malaltia
Belzutifan és un inhibidor de HIF2α aprovat per al tractament d’adults afectats amb la síndrome von Hippel-Lindau que s’associa a càncer renal i alguns tumors neuroendocrins, i als Estats Units també està aprovat per tractar pacients amb carcinoma renal avançat en combinació amb immunoteràpia
L´assaig LITESPARK-015 avalua l´eficàcia d´aquest fàrmac en pacients amb paraganglioma irresecable o metastàtic. 72 pacients van rebre tractament oral amb belzutifan. En el 26,4% dels pacients es va observar una resposta objectiva, és a dir el tumor es va reduir completa o parcialment.
A més, el 58,3% dels participants va presentar malaltia estable, cosa que va resultar en una taxa global de control de la malaltia del 84,7%. Cal destacar que les respostes van ser duradores, amb una durada mitjana de 20,4 mesos, i que el 64,2% dels pacients que van respondre al tractament van mantenir la resposta durant almenys 12 mesos. La supervivència lliure de progressió mitjana va ser de 22 mesos, mentre que la supervivència global mitjana encara no s’ha assolit.
El benefici clínic en els símptomes relacionats amb el tumor es va presenta com una reducció sostinguda en la dosi diària total de medicació antihipertensiva, ja que aproximadament un terç dels participants que rebien tractament antihipertensiu van experimentar una disminució igual o superior al 50% en la dosi diària total.
“Aquestes dades juntament amb un perfil de seguretat manejable van portar l’Agència d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) a l’aprovació del fàrmac per a aquest grup de pacients, fet que suposa un primer pas perquè aquest inhibidor de la hipòxia es posicioni com a primera opció de tractament per a aquests pacients les opcions dels quals són ara mateix limitades” conclou el Dr. Capdevila.
Referències
Detalls de la sesió
ESMO 2025
Sat, 18.10.2025
Chairs : Chris Verslype (Leuven, Belgium) Rachel Riechelmann (Sao Paulo, Brazil)
Room: Karlsruhe Auditorium – Hall 5.2
10:15 – 11:45
1705O – LITESPARK-015: Belzutifan in advanced pheochromocytoma and paraganglioma
Speaker: Dr. Camilo Jiménez
NEJM
Camilo Jimenez, M.D.; Mikkel Andreassen, M.D., Ph.D.; Alice Durand, M.D.; Sophie Moog, M.D., Ph.D.; Andrew Hendifar, M.D.; Staffan Welin, M.D.; Francesca Spada, M.D., Ph.D.; Rohini Sharma, M.B.B.S., Ph.D.; Edward Wolin, M.D.; Joseph Ruether, M.D.; Rocío García-Carbonero, M.D.; Martin Fassnacht, M.D.; Jaume Capdevila, M.D., Ph.D.; Jaydira del Rivero, M.D.; Othon Iliopoulos, M.D.; Olivier Huillard, M.D.; Raymond Jang, M.D.; Knut Mai, M.D.; Elena Artamonova, M.D., Ph.D.; Andreas Hallqvist, M.D.; Tobias Else, M.D.; Amos Odeleye-Ajakaye, M.S.; Alexander Gozman, M.D.; Girish S. Naik, M.D., M.M.Sc.; Alfredo Berruti, M.D., en representación de los investigadores del estudio LITESPARK-015. Belzutifan in Advanced Pheochromocytoma or Paraganglioma. The New England Journal of Medicine
Camilo Jimenez, M.D.; Mikkel Andreassen, M.D., Ph.D.; Alice Durand, M.D.; Sophie Moog, M.D., Ph.D.; Andrew Hendifar, M.D.; Staffan Welin, M.D.; Francesca Spada, M.D., Ph.D.; Rohini Sharma, M.B.B.S., Ph.D.; Edward Wolin, M.D.; Joseph Ruether, M.D.; Rocío García-Carbonero, M.D.; Martin Fassnacht, M.D.; Jaume Capdevila, M.D., Ph.D.; Jaydira del Rivero, M.D.; Othon Iliopoulos, M.D.; Olivier Huillard, M.D.; Raymond Jang, M.D.; Knut Mai, M.D.; Elena Artamonova, M.D., Ph.D.; Andreas Hallqvist, M.D.; Tobias Else, M.D.; Amos Odeleye-Ajakaye, M.S.; Alexander Gozman, M.D.; Girish S. Naik, M.D., M.M.Sc.; Alfredo Berruti, M.D., en representación de los investigadores del estudio LITESPARK-015. Belzutifan in Advanced Pheochromocytoma or Paraganglioma. The New England Journal of Medicine DOI: 10.1056/NEJMoa2504964
Carlota Arenillas & Rodrigo A. Toledo. FDA fast-track approval of belzutifan is a milestone in rare cancer therapy. Nature Reviews Endocrinology. https://www.nature.com/articles/s41574-025-01183-z#citeas
