Un equip internacional de científics ha presentat un full de ruta mundial per oferir tractaments avançats contra el càncer, obrint el camí cap a una atenció més equitativa en el futur. El VHIO ha contribuït al treball de la Comissió en dues àrees clau. El Dr. Joaquín Mateo, oncòleg mèdic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Càncer de Pròstata del VHIO, hi va participar com a representant del Grup de Treball de Medicina de Precisió de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) i va coordinar la secció sobre la implementació clínica de les proves genòmiques. La Dra. Raquel Pérez-López, cap del Grup de Radiòmica del VHIO, va coordinar la secció sobre intel·ligència artificial i noves tecnologies.
La Comissió de The Lancet Oncology sobre Genòmica del Càncer i Oncologia de Precisió, presentada al Congrés Mundial contra el Càncer a Hong Kong, detalla les dificultats per oferir una atenció oncològica d’alta qualitat arreu del món, juntament amb un nou pla detallat per abordar-les.
La genòmica del càncer i l’oncologia de precisió —l’ús de dades genòmiques detallades perquè els metges puguin triar tractaments més precisos i eficaços dirigits al tumor d’un pacient— han impulsat grans avenços en l’atenció oncològica durant les darreres dècades. Tanmateix, la capacitat dels sistemes sanitaris per traslladar aquests avenços científics a la pràctica clínica habitual varia enormement arreu del món.
En termes generals, la Comissió va constatar que la majoria dels sistemes sanitaris no poden oferir de manera eficaç una atenció oncològica d’alta qualitat, ja que les proves moleculars i els tractaments d’oncologia de precisió que poden canviar vides només estan disponibles als països més rics i, fins i tot en aquests països, sovint únicament en determinades zones amb més recursos.
La Comissió va concloure que els ecosistemes de recerca i dades que sustenten l’oncologia de precisió continuen sent profundament desiguals, fragmentats i poc representatius. La recerca genòmica, els assaigs clínics basats en biomarcadors i les dades sanitàries es concentren de manera desproporcionada als països de renda alta i en les poblacions occidentals.
Per abordar aquesta situació, la Comissió va elaborar un marc que ajudi els diferents entorns sanitaris a adoptar els avenços de l’oncologia genòmica a un ritme i a un nivell que puguin sostenir.
La Dra. Raffaella Casolino, copresidenta de la Comissió de The Lancet Oncology, professora honorària sènior de la Universitat de Glasgow i exresponsable tècnica de l’equip de càncer de l’OMS, va afirmar: «L’expansió de l’oncologia de precisió reflecteix grans assoliments científics que han contribuït a salvar i allargar moltes vides. Tanmateix, també ha generat els seus propis problemes. Els nous sistemes de diagnòstic, juntament amb la ràpida evolució de l’evidència, la càrrega econòmica i les necessitats assistencials complexes, han fet que sigui cada vegada més difícil oferir una atenció oncològica d’alta qualitat, especialment en entorns sanitaris de renda baixa o amb recursos insuficients.
»La nostra avaluació també va revelar que els pacients d’arreu del món s’enfronten ara a informació confusa, incloses expectatives potencialment poc realistes sobre les proves moleculars i els tractaments innovadors, sovint associats a un benefici clínic modest».
La nova Comissió de The Lancet defineix el panorama mundial actual de l’oncologia de precisió i les seves desigualtats amb un nivell de detall sense precedents. Aporta nous coneixements per identificar els reptes científics, estructurals i dels sistemes sanitaris que dificulten la genòmica i l’oncologia de precisió a escala mundial. La Comissió, que reuneix coneixements especialitzats en oncologia, genòmica, patologia, salut pública, polítiques sanitàries, economia, ciència de dades, ètica i defensa dels pacients, constitueix l’avaluació més exhaustiva de l’oncologia de precisió feta fins ara.
Mark Lawler, copresident de la Comissió, catedràtic de Genòmica Translacional del Càncer i professor de Salut Digital a la Queen’s University Belfast, va afirmar: «Les dades no menteixen. Calculem que entre 7 i 8 milions de persones amb càncer arreu del món necessiten cada any proves moleculars consolidades i considerades estàndard assistencial per orientar el seu diagnòstic o tractament. Tanmateix, la nostra recerca indica que al voltant de quatre de cada cinc pacients que compleixen els criteris a escala mundial no reben les proves de biomarcadors que necessiten. Això és inacceptable. L’oncologia de precisió ha de ser per a tots els pacients amb càncer, no només per a uns pocs privilegiats».
Cal destacar que la Comissió va comptar amb les aportacions de persones amb experiència directa del càncer. D’acord amb les recomanacions de l’OMS i amb el nostre compromís amb una participació significativa, la Comissió comença amb una declaració d’aquest grup, que reconeix la importància de l’experiència viscuda per determinar com s’avalua i s’aplica l’oncologia de precisió i, en última instància, com se’n jutja el valor per als pacients.
Ikram ESEGHIR, experta en defensa dels pacients, fundadora i presidenta de NABD-BC2 Best Care for Breast Cancer Association (Marroc), va afirmar: «L’oncologia de precisió sovint es descriu en termes de progrés científic, però per als pacients la pregunta real és molt més senzilla: es traduirà en una millor atenció, millors resultats i una vida millor sense causar dificultats econòmiques o altres càrregues als pacients i les seves famílies? I hi podran accedir tots els pacients que se’n podrien beneficiar, independentment d’on visquin o dels recursos de què disposin?».
Fins i tot als països de renda alta persisteixen desigualtats importants. Els pacients atesos fora dels grans centres oncològics acadèmics, els qui viuen en zones rurals i les persones en situació de desavantatge socioeconòmic poden tenir un accés considerablement menor a les proves genòmiques i als tractaments de precisió.
Les barreres són més greus en molts països de renda baixa i mitjana a causa de la capacitat limitada en patologia i laboratoris, el finançament insuficient, la fragilitat de les cadenes de subministrament i la manca de personal especialitzat. La Comissió també va constatar que les desigualtats en l’atenció es reflecteixen igualment en la recerca oncològica.
Sandra Perdomo, científica del Grup d’Epidemiologia Genètica de l’Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer de l’Organització Mundial de la Salut (OMS/IARC), va afirmar: «Els programes de genòmica del càncer i els assaigs clínics basats en biomarcadors es concentren actualment en països de renda alta i es basen en dades sanitàries procedents predominantment de poblacions d’ascendència europea. Una inclusió més gran s’ha de considerar una necessitat científica, a més d’una obligació ètica».
La Comissió ha desenvolupat instruments clau per facilitar la implementació: (a) un marc d’implementació basat en el valor i adaptat als recursos disponibles; (b) una eina per avaluar el grau de preparació dels sistemes; (c) un marc de competències per al personal dedicat a l’oncologia de precisió; i (d) un marc de seguiment i avaluació de l’oncologia de precisió.
Al mateix temps, la Comissió subratlla la necessitat de desenvolupar el coneixement científic a mesura que avança la implementació: generar evidència més representativa, abordar les llacunes de coneixement i utilitzar dades de la pràctica clínica real per perfeccionar contínuament on i com l’oncologia de precisió aporta un valor significatiu. Això requereix la darrera capa facilitadora identificada per la Comissió: un ecosistema d’intercanvi responsable de dades i d’aprenentatge dels sistemes sanitaris.
Mitjançant una crida mundial a l’acció i un full de ruta per a la implementació, aquesta Comissió ofereix una base sòlida per assolir un consens mundial sobre un camí més equitatiu, fonamentat en l’evidència i sostenible. Les seves recomanacions estan estretament alineades amb la històrica resolució de l’Assemblea Mundial de la Salut de 2026 sobre medicina de precisió, que demana integrar la medicina de precisió als sistemes sanitaris d’arreu del món de manera equitativa i adequada a cada context.
