El passat 28 d’abril, la Casa Milà – La Pedrera va acollir la segona sessió de la sèrie VHIOTalks 2026, sota el títol “Innovació en acció: assaigs clínics de fase I i el seu impacte en el pacient”.
Aquesta iniciativa, organitzada en el marc del 20è aniversari del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i en col·laboració amb la Fundació Catalunya La Pedrera, reuneix cinc xerrades centrades en alguns dels avenços clau en la recerca oncològica de les darreres dues dècades, un període en què el VHIO ha tingut un paper destacat.
La sessió va comptar amb la participació de la Dra. Elena Garralda, directora de la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM)–CaixaResearch i cap del Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs del VHIO; Laura Bascuñana, supervisora d’infermeria de recerca clínica; Javier García, pacient participant en assaigs clínics; i va ser moderada pel divulgador científic Luis Quevedo.
Durant la trobada, es va abordar l’evolució dels assaigs clínics de fase I, tradicionalment centrats a avaluar la seguretat i la dosi de nous fàrmacs en un nombre reduït de pacients, cap al que avui la comunitat experta prefereix anomenar assaigs clínics en fases primerenques. La Dra. Garralda ho va explicar clarament: “al principi, en els assaigs de fase I s’incloïen pocs pacients i només s’estudiaven la seguretat i la dosi. Actualment, amb un nou marc regulador, amb fàrmacs més potents i amb biomarcadors, no només s’estudien la dosi i la seguretat, sinó també l’activitat del fàrmac i es comença a veure’n l’eficàcia”.
En aquest sentit, la Dra. Garralda també va subratllar un aspecte clau: els assaigs clínics no s’han d’entendre com a “experiments”, sinó com a eines rigoroses dissenyades per respondre preguntes concretes, sempre amb l’objectiu de millorar el tractament de les persones amb càncer. “Són una finestra d’oportunitat”, va destacar. Totes les persones ponents van coincidir, encara hi ha moltes preguntes per respondre en l’àmbit del càncer.
Javier García va corroborar aquesta idea amb la seva experiència personal. Diagnosticat de càncer de còlon fa 12 anys, ha passat per múltiples línies de tractament, incloent-hi tres assaigs clínics de fases primerenques. “La medicina avança més lentament que la necessitat de cada pacient, i els assaigs clínics poden representar una opció més”, va explicar.
Per la seva banda, Laura Bascuñana va destacar el paper fonamental del personal d’infermeria en aquests estudis. En ser la primera línia de contacte amb pacients que reben tractaments o combinacions que no s’havien provat abans, la seva tasca va més enllà del seguiment clínic: implica acompanyar, informar i gestionar la incertesa amb proximitat i rigor, sempre en aprenentatge continu. En paraules de Javier, aquest acompanyament es tradueix en “tranquil·litat, proximitat i bones cures”. També va destacar la bona coordinació entre els equips d’oncologia, tant dins com fora de la unitat d’assaigs clínics.
Tant Elena Garralda com Laura Bascuñana van coincidir en la importància de comptar amb formació especialitzada i els recursos necessaris per dur a terme aquests estudis amb la màxima qualitat, fet que al VHIO és possible gràcies a estructures com la UITM–CaixaResearch. Això no només millora l’experiència de les persones pacients, sinó que també accelera la generació de coneixement i facilita que els avenços arribin abans a la societat.
Javier és un exemple, però la seva experiència no és única. S’han tractat més de 10.000 pacients en assaigs clínics de fases primerenques al VHIO, convertint-se en un centre de referència a Europa. La sessió va posar de manifest que, tot i que encara queden moltes preguntes per respondre en l’àmbit del càncer, els assaigs clínics en fases primerenques s’han consolidat com una eina clau tant per a l’avenç científic com per oferir noves oportunitats als pacients.
